Francesc Garcia Escarré va néixer a Reus l'any 1871. Va estudiar art a Barcelona, a París i a Madrid. Va viatjar i va mostrar la seva obra a exposicions de Barcelona i de moltes altres ciutats del món. Va decorar cases particulars i edificis públics. La vàlua de les seves obres va ser reconeguda en els ambients artístics de l’època i va participar de forma activa en associacions d'art com el Círculo Artístico o la Sociedad Artística y Literaria de Catalunya.
Va ser pintor i decorador, però també una persona compromesa amb els increïbles canvis socials de la seva època on Catalunya lluitava per aconseguir un nou ordre en les seves relacions, les relacions entre patrons i obrers o entre Catalunya i Espanya. Va participar en primera línia en algunes de les organitzacions sindicals patronals més rellevants de Catalunya.
“El eximi pintor Francesc Garcia Escarré, home culte, auster, de clar juí” (Pere Boquet de Requesens a Vida Catalana, Agost de 1922)
Per saber-ne més, aportar/confirmar/rectificar informació o utilitzar aquestes dades (total o parcialement), envia’m un correu (jordi@jfg.cat).
1871
Lorem ipsum dolor sit
1872
1 any
1873
2 anys
1874
3 anys
1875
4 anys
1876
5 anys
1878
7 anys
1879
8 anys
1880
9 anys
1881
10 anys
1882
11 anys
1883
12 anys
1884
13 anys
1885
14 anys
1886
15 anys
1887
16 anys
1890
19 anys
Entre 1890 i 1900 entra a treballar al prestigiós taller de decoració Saumell i Vilaró.
1891
20 anys
1892
21 anys
1893
22 anys
1894
23 anys
1895
24 anys
1897
26 anys
1898
27 anys
1900
29 anys
Exposa “A la platja” a la XVII Exposició Extraordinària de la Sala Parés. Una platja amb el mar de fons, un pescador en primer terme i diversos pescadors en segon pla.
1901
30 anys
1902
31 anys
Neix Elisette, filla de Francesc Garcia Escarré i la seva dona, Elisa Peyrí Rabascall.
Realitza les pintures al fresc del Bar Torino. La decoració del local, una obra d’art del modernisme català, va ser realitzada per Ricard Capmany amb la col·laboració de Gaudí, Puig i Cadafalch i Pere Falqués.
1904
33 anys
Entre 1904 i 1906 el taller de decoració Saumell Garcia s’encarrega de la decoració de la Casa Pere Salinachs, Roger de Lluria 72 de Barcelona.
1908
37 anys
Assisteix a la Junta General del Reial Cercle Artístic de Barcelona on es projecta fer una Exposició Internacional d’Art Decoratiu.
1909
38 anys
Pinta “Estudi de nen 12”, un nen amb un mico de peluix als braços, oli sobre tela de 39x58cm, Begoña 3, oli sobre tela i Begoña 2, oli sobre tela.
Va tenir al seu càrrec la restauració del sostre i el prosceni de la sala d’espectacles del Gran Teatre del Liceu, obra per la qual rep elogis.
1910
39 anys
1911
40 anys
És escollit vicesecretari de la junta directiva del Círculo Artístico.
El Circulo Artístico de Barcelona celebra un ball. El saló de festes va ser ornamentat per Francesc Garcia Escarré amb quatre tapissos de Beltran (2), Ferrer i Vallhonrat.
Participa a la “Exposició Extraordinària” de la sala Parés de Barcelona amb “Niños jugando”. S’hi exposen un total de 63 obres d’artistes.
1912
41 anys
1914
43 anys
S’organitza un campionat internacional d’esgrima per recollir fons pels ferits a la campanya del Marroc, es recapten 1.525,90,- Ptes. Francesc Garcia Escarré fa una donació de 5,- Ptes.
Mor Rosa Rabascall i Nebot a l’edat de 79 anys, mare de la dona de Francesc Garcia Escarré, Elisa Peyri.
1915
44 anys
Participa a la “Panama-Pacific International Exposition” a San Francisco, organitzada per conmemorar l’acabament del canal de Panamà. Hi exposa “Maternity” i “Esmeraldine”.
Com a president de la Unión y Montepio de Maestros Pintores, Francesc Garcia Escarré és nomenat membre de la directiva de la Unión Gremial presidida per Agustí.
1916
45 anys
Moltes de les obres exposades al 1915 a San Francisco participen a la Panama-California de San Diego. Francesc Garcia Escarré hi rep la medalla de plata per Esmeraldine.
Mort Emili Saumell, soci de Francesc Garcia Escarre a Saumell i Garcia. És possible que el taller de decoració es tanqués a la mort de Saumell.
Francesc Garcia Escarré s’anuncia a Revista Nova com a pintor decorador. Té taller al carrer Claris, 77 de Barcelona.
(Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre, Novembre i Desembre).
1918
47 anys
Participa a la Exposició d’Art al Palau de Belles Arts de Barcelona amb “Eucaliptus del Llach”, “Paisage” i “Colegiala”.
Francesc Garcia Escarré anuncia el seu taller de pintura i decoració a l’Anuario de la Construcción per al 1919 on apareixen totes les empreses relacionades amb aquest ram.
1919
48 anys
Participa a l’Exposició d’Art de Barcelona amb “Nen”, “Cap de dona”, “Ultims Raigs de sol” i “Atmetllers florits”.
Participa a la Exposició anyal de la Sociedad Artística y Literaria de Barcelona a la sala Parés .
1920
49 anys
1921
50 anys
És escollit vocal de la junta de l’Exposició d’Art de Barcelona, com a delegat de la Sociedad Artística y Literaria.
Francesc Garcia Escarré és nomenat vicepresident de la nova junta de la Socidad Artística y Literaria de Catalunya presidida per Josep Mongrell
1922
51 anys
Francesc Garcia Escarré probablement poc temps després d’arribar a L’Havana, fumant un dels seus típics cigars.
El diari del Centre Català de l’Havana publica l’article “D’un cap de món a l’altre” de Francesc Garcia Escarré on descriu la decoració del palau Maricel i denuncia l’espoli dels seus tresors artístics.
Vida Catalana promou la celebració dels Jocs Florals. Es reuneixen diverses entitats per aquest projecte, Garcia Escarré (“Eximi pintor, home culte, auster, de clar jui”) representa el diari promotor.
1923
52 anys
La junta de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya aprova per unanimitat una proposta de Garcia Escarré entre altres per establir el català com a únic idioma de l’entitat.
Es celebren els Jocs Florals de l’Havana amb gran èxit. El seu consistori és format pel seu president Dr. Mimó, Pere Boquet, Josep Conangla i Francesc Garcia Escarré (dret, primer per l’esquerra).
1924
53 anys
“Vida Catalana” organitza un “àpat íntim” per celebrar l’arribada a Cuba de l’actriu Margarida Xirgu. Francesc Garcia Escarré (part superior dreta de l’imatge, a la dreta de la columna) hi participa.
L’Orfeó Català organitza una vetllada literària i musical. Francesc Garcia Escarré, president de la secció de cultura fa un parlament en cloure l’acte.
S’encarrega a Francesc Garcia Escarré i Francesc Pausas (pintura) i Anton Claramunt (mobiliari) la decoració de la nova seu del Centre Català de l’Havana al Palau Montalvo.
Banquet celebrat en homenatge al pintor Francesc Pausas organitzat pels seus amics. Hi participa Francesc Garcia Escarré (3a fila, 5è per l’esquerra).
1925
54 anys
Imatge d’Elisa Garcia Peiri “Elisette”, filla de Francesc Garcia Escarré, apareguda a la premsa catalana de l’Havana.
Nova directiva del Centre Català de l’Havana, presidit per Josep Conangla. Francesc Garcia Escarré n’és conseller de cultura.
Vetllada inaugural dels Jocs Florals de l’Havana. La decoració va anar a càrrec de Francesc Garcia Escarré (segon per la dreta).
1926
55 anys
1927
56 anys
D’esquerra a dreta, Antonio i Paco, fills de Francesc Garcia Escarré i Elisa Peirí, dona del pintor (L’Havana, Cuba).
1928
57 anys
Francesc Garcia escarré és nomenat 1r vice-president a la nova junta del Centre Català de l’Havana presidida per Josep López-Franch
Mor el seu fill Antonio a l’edat de 21 anys, durant les festes d’Alella. Francesc Garcia Escarré, la seva dona i la resta dels seus fills encara són a l’Havana.
1930
59 anys
Imatge del pintor, Francesc Garcia Escarré, apareguda a la premsa catalana de Cuba.
Francesc Garcia Escarré com a president del Centre Català de l’Havana i amic acompanya Salvador Angelet, soci fundador del Centre, en els seus últims dies de vida a l’hospital.
Francesc Garcia Escarré participa al sopar de comiat al banquer barceloní Francesc Nonell i Feliu que torna a Catalunya.
1931
60 anys
Francesc Garcia Escarré, junt amb altres socis, presenten una moció per comunicar la satisfacció per la proclamació de la República a Catalunya. La moció és aprovada per unanimitat.
Àpat d’homenatge a Josep Pineda-Fargas. Francesc Garcia Escarré (de cara, 7è per la dreta). L’Havana, Cuba.
Elisette, la filla de Francesc Garcia Escarré torna a Barcelona a bord del “Marqués de Comillas”.
1934
63 anys
1936
65 anys
1938
67 anys
1940
69 anys
1943
72 anys
1944
73 anys
1945
74 anys
1946
75 anys
1947
76 anys
1948
77 anys
1949
78 anys
1950
79 anys
1951
80 anys
1952
81 anys
1953
82 anys
© 2016 Jordi Fina i Garcia