Jo, he trobat molts tresors

28 de setembre del 2014 ,


Com va anar?… Doncs, no me’n recordo.


Sempre havia sentit parlar del besavi, el pintor, el bohemi, l’aventurer. A la família hi ha força "llegendes urbanes" sobre ell i això fa el personatge intrigant.


Suposo que m’hi vaig sentir atret pel que explicaven “l’Abuelita”, la seva nora, o la mamà, la seva néta, que encara avui n’està enamorada; pels seus quadres que sempre han decorat les parets de casa, de casa nostra i les de la família; i també perquè l’Avi, el seu fill, m’estimava molt, i jo a ell, i sé que ells dos s’assemblaven en moltes coses.


Un dia van venir a sopar a casa el Pep i l’Anna, els meus sogres. Els vaig comentar coses del besavi, el Pep va buscar a l’Enciclopèdia Catalana i en va trobar una referència. Vaig descobrir que el besavi havia estat algú reconegut fora del cercle petit i secret de la família, i que se’n podia trobar el rastre. Em va semblar que d’alguna manera això impressionava en Pep i, n’estic segur, em va animar a buscar més.


Vaig escriure a la Biblioteca Nacional de Catalunya demanant informació, amb més il·lusió que esperança. Però al cap d’uns dies, tornant d'Osca en tren, després de deixar les bosses al prestatge i seure al costat de la finestra, vaig engegar el mòbil per mirar els correus rebuts. Tenia resposta de la biblioteca, em deien que en un diccionari hi sortien referències de les exposicions d’art en les que havia participat i que tenien una carta d’ell de la que m’adjuntaven una còpia, una carta com a president del Centre Català de l’Havana a Joaquim Mir. Em va fer tanta il·lusió! Hi ha coses tant grans que no n’hi ha prou amb disfrutar-les, les has de compartir perquè la il·lusió sigui immensa. Vaig enviar còpia del mail a la Clara, la meva dona, a la meva mare, a la tia Montse, a la tia Poli, al tio Nino… a tota la família.


A partir d’aquell moment, ha estat un discontinu continu de buscar i arxivar informació sobre el besavi. A internet, a la Biblioteca Nacional, a la Llotja… Cada dada que busques te’n surten tres que voldries buscar i cada resposta que trobes, sis que voldries trobar. La gent és tan amable, el plaer és tan gran…


Sé que mai acabaré de trobar informació sobre la vida d’aquest home, evidentment mai ho sabré tot, això és un patiment i una alegria alhora. Però cada petita descoberta, cada novetat, cada intuïció, cada confirmació, és com un cop de sort inesperat, com un regal, com trobar un tresor.


Jo, he trobat molts tresors.

© 2016 Jordi Fina i Garcia